divendres, 15 de juny del 2012

Darrer dia

El darrer dia d'escola sempre és un dia especial. Sorgeixen moltes emocions, molts de records i també molta frissera d'acabar...
Hem començat la jornada dins la classe amb una "reflexió" d'en Zès

Si tenc manya i manera
sa codoloda faria
i ben igual que un pet faria
que en sortir no torna arrere.

De cada alumne vull dir
una estrofa per persona
i si es cap prou me dóna
que no s’aturi es camí.


Jo com a tutor i mestre
partesc es primer, davant,
ja veig un ca estravagant
i una glosa extraterrestre.

Surt na Silvia en remull
amb una llarga cadena,
trava un tord per s’ esquena,
i una oblada per un ull.

En Josep un corc arruixa
dins un llibre de socials
i es fulls són com a orinals
on hi va a parar una bruixa.

En Michael du un caragol
enganxat a una orella,
i una granota vermella
que amb es nas juga a futbol.

Na Maria fa una broma
a un canari i tres ortigues,
i un carrerany de formigues
espolsa amb una ploma.

En Toni té un pèl romput
i una ungla foradada,
i a una mosca enredada
la fa beure amb un embut.
Mos surt en David García
de darrere un remolí
i amb s’estendard de coixí
amb una mòmia somia.
Na Rebeca dutxa un gall
amb una garrafa d’aire,
li adreça es coll  amb s’escaire
i amb un calçons de davall.
En Quim ensenya un sarc
a pastar una ensaïmada,
i amb una velo quadrada
fa un recorregut molt llarg.
En David Janer veu sa lluna
com creix a l’enrevés
i un bou que té estrés
menja herba d’una en una.
Na Claudia agafa vent
amb una llàntia de genis,
i amb sa pilota de tennis
mostra a jugar a  una dent.
En Tomeu estreny un pern
a sa coa d’una fura,
i una llibreta escura
amb tot es foc de l’infern.
Na Gemma renta s’escala
amb s’espina d’un gerret,
i li enganxa un molinet
a un moix vestit de gala.
En Jesús tira un mac
dins un clot de xocolati,
i juga a basquet en es pati
amb un boli i un llimac.
Na Vanessa va a sa platja
amb un poal de paper,
i amb un porc puja a un veler
que va amb sucre i formatge.
En Sánchez té un eriçó
que viu a tres-centes cases,
i amb ses coes de dos ases
ell fa una punta d’arpó.
Na Marta xerra amb un plàstic
que aguanta un misto encès,
i de vaques n’hi ha tres
fermades amb un elàstic.
En Joan Coll té una flor
més grossa que cent muntanyes
i sent un pardal amb banyes
que no té fetge ni cor.



De cada alumne he fet glosa
de tots es qui han fet segon,
ses gràcies a tothom don
i esper no haver fet nosa.

Per darrer vull dir lo just,
que estar amb voltros me conhorta
i puc cridar a veu forta:
ser es vostro tutor és un gust!!




A darrera hora en Zès ens va fer un obsequi personal: dins un sobre ens va donar individualment una pedreta  amb una glosa molt polida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada